Montagut i Oix és un municipi extens i variat. Gran part del seu territori es troba en el cor de l’Alta Garrotxa, un gran espai natural protegit. És l’únic municipi de la Garrotxa que abraça la Catalunya del Nord. Disposa d’un patrimoni natural i paisatgístic molt ric i divers, per fruir i contemplar.
Per començar, la seva geomorfologia, a la part nord, és singular i característica amb uns relleus de roca calcària molt marcats amb cingleres i penyes de formes capricioses amb nombroses coves, avencs i balmes que modelen un paisatge únic. Les serralades van d’oest a est amb petites valls idíl·liques de la mateixa orientació. Els rius i rieres han hagut de tallar les estructures pètries i han donat lloc a estrets congostos com el del castell Sespasa i el del pas dels Lliberals. Destaquen els cims del Comanegra (1.557 m), pic de les Bruixes (1.393 m), puig de Bassegoda (1.373 m) i el Montmajor (1.075 m). A la banda sud del municipi el relleu és més suau, format per les amples valls al·luvials dels rius Llierca i Fluvià. El paisatge és dolç amb conreus, masos i clapes de bosc. Destaca la muntanya del Cós (612 m), un excel·lent mirador a tots els vessants, proper al poble de Montagut.
La gran varietat geomorfològica ha donat lloc a una diversitat de microclimes i a una pluralitat de tipus de boscos i una gran riquesa botànica. Destaquen els alzinars de l’Alta Garrotxa, les rouredes de roure martinenc, les pinedes de pi roig i, a les obagues, esplèndides fagedes, així com petites clapes de roure pènol, castanyers i teixos. Prop dels rius s’hi troben els boscos mixtos de ribera amb salzes, freixes, verns i pollancres. Una gran varietat d’ecosistemes de gran riquesa ecològica que són la delícia d’excursionistes i senderistes. A la part nord, més muntanyosa, amb major pluviometria i menys modelada per la mà de l’home, hi ha gran variabilitat de flora amb espècies endèmiques, singulars i de gran bellesa, com les peònies del Bassegoda o la corona de rei i l’orella d’ós, arrapades a les cingleres.
La fauna que hi habita és abundant. A l’Alta Garrotxa, amb el despoblament i el posterior augment dels boscos, s’ha afavorit l’expansió del porc senglar, cérvol, cabirol, daina, mufló i algun isard, a l’hivern. En aus, destaquen l’àguila daurada, l’astor, el voltor, el trencalòs i l’aufrany. En la negra nit es poden sentir els cants tristos del gamarús, mussol banyut, duc o òliba. En rèptils, ressalten la serp verda, la d’escolapi, la blanca i la serp d’aigua escurçonera. En amfibis, s’hi troben els tritons, comú, marbrat i pirinenc; la salamandra i la granota roja.
El patrimoni cultural i arquitectònic del municipi és un testimoni viu de la història i un llegat excepcional. Comença amb el patrimoni arqueològic, producte de les troballes de peces i elements de l’home de les cavernes en les coves del nord del terme, i segueix cap a la història més recent. A Montagut i Oix hi ha enclavades catorze esglésies romàniques, a més de castells, torres, casa fortes i vells ponts, testimonis físics del passat. Petits pobles com Oix i Pera, disseminats, i centenars de masos escampats supuren història viva. Tot enllaçat per vells camins gastats, plens de vida, tradició i llegenda, que han donat un patrimoni etnològic, antropològic i de cultura popular difícil de sadollar. Que vagi de gust.
Josep Vilar